diumenge, 7 d’octubre del 2012

2º SETMANA

Aquesta setmana ha sigut intensa, tecnològicament parlant sobretot. La classe teòrica va ser força calmada ja que era una part, ja sabuda per qui va fer l'assignatura d'en Santos Urbina, l'any passat. Al finalitzar la teoria vam veure un vídeo d'un avi que explicava com veia des del seu punt de vista, els grans canvis i descobriments que han anat passant davant el seus ulls. Escoltar-lo em donava tranquil·litat i, sobretot, adornar-me'n que canvis com els del segle XX no són els del segle XIX. Imagineu-vos, la llum elèctrica, veure volar avions, el telefon,... 
Però aquest avi que havia vist tot això, es sorprenia amb el mateix entusiasme quan deia que el seu net li enviava quasi cada dia fotografies! Ell, que només en tenia una dels seus pares. Però tot plegat ho expressava amb alegria, amb sorpresa, amb positivitat, amb curiositat i també amb tranquil·litat, calma i repòs. Aquest conjunt de conceptes junts, em fa pensar que en l'era digital també és possible, hem de fer possible, conjugar-los alhora, no ho hem d'acabar tot amb la paraula pressa. 

Pel que fa a la classe pràctica del dimecres, va ser un poc ennuegada. M'explico, vam conèixer un nou programa d'edició d'imatges anomenat GIMP, te'l pots instal·lar al teu ordinador de forma gratuïta i senzilla i et permet fer múltiples retocs i demés coses a les fotografies. Del tot interessant sens dubte. 
L'inconvenient va venir quan ens vam adonar que un 90% dels alumnes no en teníem ni idea de fer funcionar el programa. 
Els meus companys, m'incloc, ens caracteritzem per una barreja de tranquil·litat i patiment, cap a allò desconegut, al cap i a la fi del tot lícit, i durant les dues hores de tallers va quedar ven patent aquesta barreja. Na Nuri, que encara ens està coneixent, es va adonar que necessitem un ritme més pausat o diferent, ja que sinó és impossible avançar. 
I crec que totes i tots tenim moltes expectatives en aquesta assignatura, ja que és necessària i a més, sobretot pels immigrants digitals, com jo, ens fa sentir part d'aquesta nova manera d'ensenyar i aprendre. 

Així que quan retoqui una foto amb una mica de gràcia, segur que la setmana que ve ja en sabré, la penjaré perquè quedi constància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada